Platja de Tarrafal. Illa de Santiago.
Via Làctia sobre el volcà Pico do Fogo (2.829 m.). 2 de Març de 2023, a les 5,44 hores.
Pardal de Cap Verd (Passer iagoensis). Endèmic de Cap Verd, se'l troba a totes les illes i illots.
A escola i a la feina de bon matí. Praia, illa de Santiago.
Praia, illa de Santiago. Al fons, Pico da António (1.329 m.)
Gimnàsia matinal. Praia, illa de Santiago.
Mercat municipal. Praia, illa de Santiago.
Alció capgrís (Halcyon leucocephala). Ribeira Grande, illa de Santiago.
Alció capgrís (Halcyon leucocephala). Ribeira Grande, illa de Santiago.
Mona verda de Saba (Chlorocebus sabaeus). Va ser introduïda a Cap Verd a partir del segle XVI. Es troba a l'Àfrica Occidental, entre Senegal i el riu Volta, a Ghana.
Grup de Batucadeiras a Cidade Velha.
Grup de Batucadeiras a Cidade Velha.
Volcà Pico do Fogo (2.829 m.), Illa de Fogo.
Iniciant la pujada al Pico do Fogo.
L'ombra del Pico do Fogo sobre Portela i els contraforts de la caldera (la bordeira).
Pujant al Pico do Fogo. En primer terme, un exemplar de mato branco (Verbascum cystolithicum), planta endèmica de l'illa de Fogo.
La caldera des de les vessants del Pico do Fogo.
La caldera des de les vessants del Pico do Fogo.
Laves i lapilli a la caldera de Fogo. En primer terme, lava cordada sota una mata de cornical (Periploca laevigata).
Laves i lapilli a la caldera de Fogo: lava cordada (pāhoehoe) davant d'una colada de tipus aa.
Laves i lapilli a la caldera de Fogo: en primer terme, una mostra de lava cordada (pāhoehoe).
Malgrat la manca d'aigua, les extensions de lava recent, i els danys que provoquen les pintades o gallines de Guinea, Txã das Kaldéras (Chã das Caldeiras en portugués) té una abundant producció agrícola (pomes, codonys, figues, ... i molta vinya).
Vinyes a Txã das Kaldéras , de les varietats preta tradicional (negra tradicional) i muscat. A més del negre, blanc i rosat, produeixen un dolç de postre tipus Vi de palla o passito, passificant el raïm muscat al sol sobre estores.
Població dispersa als afores de Bangaeira, el barri més baix de Txã das Kaldéras.
Població dispersa als afores de Bangaeira, el barri més baix de Txã das Kaldéras.
Població dispersa als afores de Bangaeira, el barri més baix de Txã das Kaldéras.
La blaveta dels pèsols (Lampides boeticus) és abundantíssima tot l'any en les vessants cultivades de pèsol d'Angola (Cajanus cajan), un dels aliments bàsics de Cap Verd. És una espècie comuna a casa nostra.
Flors de Kalanchoe pinnata, planta originària de Madagascar.
Pardal de passa (Passer hispanoliensis), mascle. Estès des del sector oest de la Xina fins a Cap Verd, límit occidental de la seva distribució al mon. Present a València i Alacant en migració, manca a Catalunya i Balears. Nidificant al quadrant sud-occidental de la Península Ibèrica.
Apenes cau pluja entre els mesos de febrer i juny, i la mitjana anual de Santiago ronda els 240 mm., amb precipitacions molt irregulars i sequeres freqüents.
Una noia posa de bon grat amb l'església de Rui Vaz de fons.
Sender de baixada de la Serra Malagueta cap a la Ribeira Principal.
Baixant de la Serra Malagueta cap a la Ribeira Principal.
Valorant la situació: mantis i aranya a l'entorn de la Serra Malagueta.
Un petit rierol a la Ribeira Principal permet observar les primeres libèl·lules, de tres espècies diferents. Trithemis annulata és una de les poques espècies d'odonats de Cap Verd (només set, totes Anisòpters).
El sagnador escarlata (Crocothemis erythraea) és present a tot l´Àfrica, meitat sud d'Europa, i el mig orient.
Baixant de la Serra Malagueta, galls d'indi a Chao da Horta, Ribeira Principal.
Platja de Tarrafal. Illa de Santiago.
Platja de Tarrafal. Illa de Santiago.
Platja de Tarrafal. Illa de Santiago.
Platja de Tarrafal. Illa de Santiago.
